Pere Canyes
Nascut l’11 de gener de 1941 a El Molí de Santa Agnès (l’últim Canyes nascut a la casa pairal).
Molts anys dedicat a organitzar i promoure tot el que fes falta perquè el poble estigui millor.
Testimoni sonor
Pere Canyes explica la història del Molí de Santa Agnès.
Història del Molí
L’últim Canyes nascut al Molí
Nascut l’11 de gener de 1941 a El Molí de Santa Agnès (l’últim Canyes nascut a la casa pairal).
Molts anys dedicat a organitzar i promoure tot el que fes falta perquè el poble estigui millor.
Una vida dedicada a promoure i millorar Santa Agnès.
Una història molt antiga
Es remunta a una història molt antiga: la primera referència del cognom Canyes en els llibres de Santa Agnès és el “naixement el 21 de gener de 1725 d’Elisabet Canyes, filla de Martí Canyes, moliner de Cardedeu i que vivien al Molí de Verdaguer a Santa Agnès”.
El Molí de Santa Agnès
Aquest molí es va enfonsar i passat un temps, al costat mateix de la cisterna d’aigua, però en una altra localització propera es va construir l’edifici que encara queda al poble i que ara és propietat de l’ajuntament.
Jugar pels carrers i la riera
De petit, com tots els de la seva edat, la seva vida era jugar. El primer dia que el van portar a l’escola al cap de tres minuts ja estava de nou a casa. Jugar pel carrer i fer el boig per la riera, els horts i quintanes era la seva distracció.
Un poble sense trànsit
Recorda que en l’actual avinguda Gaudí a principis dels anys 40 només hi havia dues cases: Can Nando (1939), la casa que està davant del Parc, i El Parc (1936). Podien jugar sense perill, ja que no hi havia trànsit. S’acorda que quan tenia uns nou o deu anys en els estius hi havia “cinema a la fresca” en què es projectava a la façana de Can Nando amb pantalla de llençol inclosa i tots s’asseien a la carretera.
La gent es dedicava sobretot a la pagesia i el bestiar, tot i que hi havia alguns oficis com paletes, lampistes (Pepito Vilaseca i Ramón Ferrer). A principis dels 60 ja també van venir els pintors. A partir d’aquestes dates, la majoria abandona els treballs de camp i els de 25 a 40 anys es van a treballar fora. El polígon de Can Font de la Parera és d’aquests anys.
Recorda les festes majors. Eren molt bonics. Es plantaven carpes. Una al costat del Parc actual i una altra en l’era de Can Sisó vell.
Tenien equip de futbol que primer es va anomenar “Santa Inés Motor Esport” i després, en català, SAMS. Jugaven en el terreny que hi havia llavors entre les dues rieres. Era el seu camp de futbol si així se li podia trucar. Hi va haver també l’intent de tenir un de millor en terrenys de Ca l’Alzina, però a causa d’un accident que hi va haver, no va seguir endavant.
Després va venir la seva època de treballar en molts llocs com a mecànic fins a la seva jubilació. I després al front de casal d’avis de la vila durant molts anys.
Més històries de la nostra gent gran
Continua descobrint les persones que han viscut i construït Santa Agnès.