Curiositats
Sabies què…?
Records de la vida quotidiana, els costums i alguns episodis que formen part de la memòria de Santa Agnès.
Costums i records
Petits detalls que expliquen com es vivia i com s’organitzava el poble.
Sobrenoms
A moltes persones se les coneixia pel nom i el lloc de la casa on es vivia. L’Àngels de Ca Badó, la filla de la del Molí…
Malalties
En La Roca hi havia un practicant, el Sr. Josep, i un metge. El que no hi havia era llevadora.
En La Roca hi havia un taxi al qual s’anava a avisar amb bicicleta.
La matança
La matança de cada casa es va deixar de fer perquè amb tantes persones, entre els quals vivien a la casa –tres i fins a quatre generacions- i els veïns que ajudaven, ja no arribava a guardar-se res. Només va quedar la matança dels quals venien al públic.
Els horts
La zona que està entre la carretera i el riu Mogent, i del que avui és la C60 fins al Pont de la riera, era de terres de regadiu dedicades al cultiu. Sent propietat de grans amos, estava dividida en parcel·les i gairebé tot el poble tenia a càrrec seu alguna d’elles. Cada parcel·la tenia el seu horari de regadiu que es regia pels tocs de la campana del rellotge de la parròquia. Finalment aquests terrenys van ser comprats per la Societat Anònima Cros com a camps d’experimentació. Aquesta empresa es va fusionar amb Unió d’Explosius Riotinto donant lloc a l’actual Ercros. Posteriorment van passar a l’Institut Catalá del Sol (Incasol) al qual ara pertanyen si bé encara com a terrenys rurals.
Una gran mobilització
En ocasió de voler construir en el territori del poble una presó, tot el poble es va mobilitzar juntament amb els de Cardedeu, i va arribar a parar fins i tot l’autopista.
Finalment es va reubicar en els terrenys que ara té la presó de Quatre Camins, dins mateix del municipi de la Roca, però en un lloc on es pot accedir sense passar per cap altre nucli.
Els capellans
Les persones entrevistades guarden records dels últims rectors que han passat per la parròquia:
Mn. Francesc Miquela Gilirribó 1939-1942 (tirava les orelles)
Mn. Jaume Vilageliu Dacha 1942-1955
Mn. Mariner 1955-1963 Encara que de pensament molt conservador, va fer moltes coses: tómbola, festa major… Va casar a molts dels presents. Va fer construir la rectoria nova. Ja en la rectoria nova, taller de fusteria i la Sra. María, ballet.
Mn. Josep Galofré Raspall 1963-1992
Mn. Joan Ballús 1992-1994 (molt bona persona)
Mn. Albert Torrens 1994-2020 (molt estimat i recentment mort)
I ara… ja no tenim rector propi!
Altres curiositats
Un mal record
Abans de la guerra civil hi havia dues faccions: els de dalt amb els Cirera (dretes) i els de Ca Badó (esquerres). Es feien festes diferents. I no es podia anar a la festa dels altres si no et portava algú que fes d’aval. Fins a misses diferents i cors diferents hi havia. El capellà a tots deia que sí. Dins de la mateixa família hi havia de dretes i d’esquerres. Tot això ja és història.
El transport
Sobretot s’utilitzava la bicicleta.
Passava un cotxe de línia al matí i un altre al migdia. Els dijous hi havia un per a anar al mercat de Granollers.
Taxi: no hi havia diners i no s’utilitzava gairebé res.
Per a anar a l’estació de tren de Canovelles, s’anava a peu.
Els oficis
Els oficis que hi havia al poble eren pocs. Gairebé tots es dedicaven al camp.
Un ferrer.
Diversos paletes.
Un lampista.
Un barber, que era un pagès que només ho feia els caps de setmana.
Un escorxador, a la casa del rellotge (Ca Genicó).
El forner
Franco al poble
Franco va venir dues vegades: l’any 70 o 71 per a inaugurar l’autopista, i després per a inaugurar el túnel de les Aigües (és un túnel que va fins a Barcelona)
La pedra de Can Lladó
Aquesta pedra que hi ha en Ca Lladó també té la seva història.
Es va col·locar molt abans de construir El Solell. Antigament el Camí de l’Ermita passava per la part de dalt del bosc; encara està el camí. Quan arribaves a les últimes cases del Camí de l’Ermita, just on ara està la placeta amb els gronxadors, allí començava el bosc i el camí arribava fins a Ca Lladó, on es bifurcava tal com és ara. Molta gent que es trobava enmig del bosc, no sàvia si anar cap a la dreta o cap a l’esquerra per a trobar les masies aïllades. No hi havia GPS, ni mòbils, ni res de res.
“Per aquells temps el meu pare havia treballat de camioner tota la seva vida, a més de pagès. Perquè casualment una vegada un constructor li va encarregar que li portés uns camions d’una pedra especial d’una pedrera d’Alcover, província de Tarragona. En veure aquestes pedres, el meu pare va pensar que quedaria bonic fer un mapa de les cases en una llosa de pedra, i així ho va fer. Va portar la pedra i li ho va comentar als veïns de les masies del barri de Malanyanes, que els va semblar perfecte. El disseny i dibuix el van encarregar els de Ca Lladó als Germans Castells. I són també els de Ca Lladó els que han fet fa poc la neteja i el repintat de les lletres.”
Runes d’unes torres i una ermita
A més del castell de La Roca, al territori del poble de Santa Agnès hi tenim restes d’un castell i de l’ermita de Sant Miquel.
Més que un castell sembla que són restes d’una antiga torre de vigilància. S’hi pot anar caminant, en un passeig de menys de mitja hora.
