Josep Pont
La seva vida ha transcorregut al voltant del camp i del cant.
Josep Pont · Can Cebrià
Nascut l’any 1941.
“Hi has de posar l’ànima quan cantes.”
Cantant d’havaneres
Ha gaudit molt cantant, ha pertangut a grups sobretot d’havaneres. Ha conegut a moltíssims cantants (homes i dones) que han recorregut aquestes terres molts anys. Menciona per exemple a Salvador Dabau, el gran Mestre de la música, i també a Joan Vilà i molts altres.
És exigent quant a allò que “hi has de posar l’ànima quan cantes”, ens explica que “hi ha grups d’havaneres que cantaven molt bé, però eren molt avorrits”.
Aprecia molt l’alegria i el bon humor. A la seva època, “treballàvem molt; de sol a sol, però cantàvem, xiulàvem i rèiem; i renegàvem si ens emprenyàvem. Ara no sents a ningú i tothom va de pressa.”
“No teníem un duro, però si no teníem diners, tampoc no compràvem res. Després de la guerra sí que hi va haver fam i, fins i tot, misèria. El blat no es podia comprar ni vendre, ja que l’havíem de portar al molí, on en feien farina, i amb el blat que portaves tenies dret a una quantitat x de pa, que cada dia t’anaven descomptant de la llibreta”.
Altres records
El primer dia que el varen portar a escola, es va escapar i va tornar a casa fins i tot abans que arribés sa mare.
Encara recorda la gran nevada del 24 de desembre de 1962, en sortir de la missa del gall.
La ràdio
Escoltaven novel·les de Pedro Pablo Ayuso i Matilde Conesa: Ama Rosa.
A la nit anaven a dormir a les 9.
Cap a les 8 sopaven i escoltaven el programa “De España para los españoles”, on posaven discos sol·licitats per a persones que vivien fora d’Espanya. El presentava la coneguda Maria Matilde Almendros.
Les terres de conreu
Mapa manuscrit de terrenys de regadiu.
Ens explica amb detall com estaven distribuïts els lots i parcel·les de conreu, la majoria de les quals eren dels propietaris de La Torre, Malgrat que hi havia algunes zones d’algun altre propietari ric del poble (vegeu dibuix).
Les mares cosien, cuinaven, rentaven la roba, tenien cura dels conills i les gallines… i els portaven el menjar als marits que treballaven al camp i, de vegades, es quedaven una estona per ajudar-los.
Gairebé tothom tenia pou i vinya per al consum propi.
Més històries de la nostra gent gran
Continua descobrint les persones que han viscut i construït Santa Agnès.