El Molí
El Molí de Santa Agnès de Malanyanes
Aquest edifici anomenat el Molí, actualment utilitzat per l’Ajuntament per a diversos usos relacionats amb la feina de la brigada i com a magatzem d’objectes diversos en desús, deu el seu nom a un edifici anterior situat una mica més avall de l’actual i que realment es dedicava a moldre els grans que es produïen als camps dels habitants de la zona.
La bassa, la mina i els recs
L’antic Molí s’alimentava de l’aigua d’una gran bassa adjacent, que al seu torn recollia l’aigua provinent del riu Mogent a l’altura de l’actual polígon de Can Font de la Parera, des d’on, a través d’una mina i d’un canal de reg a l’aire lliure, l’aigua arribava fins a la bassa i donava servei als regants de les terres de conreu que s’estenien per tot el poble, a les vinyes de la Torre, al safareig públic per regar i rentar, i a la bassa per regar totes les quintanes del Molí.
Encara existeix la gran pedra cilíndrica que s’utilitzava per a la mòlta.
Del molí hidràulic a l’explotació agrícola
Les terres de conreu a què es dedicaven la majoria dels habitants del poble pertanyien als propietaris de la Torre, sota la gestió de la senyora Cirera, una dona molt apreciada per tothom. Avui, aquesta propietat de la Torre, situada darrere de l’església de Santa Agnès, conserva, entre altres edificacions anteriors, l’actual edifici emblemàtic, que va ser reparat i modernitzat durant la dècada de 1950.
Amb la introducció de l’energia elèctrica, cap a l’any 1930, el Molí va deixar de tenir vigència i per això es va decidir construir un altre edifici més adequat tant per al conreu com per al bestiar, que és l’actual. Fins aproximadament als anys seixanta, la senyora de la família Cirera Cuyàs cedia en arrendament terres a cada veí del poble, cobrant en diners o en espècie. En aquella època hi devia haver uns seixanta veïns, tots dedicats a l’agricultura (pagesos), en cases on vivia tota la família, inclosos els avis, els pares i els fills.
Al principi, com la majoria de la gent, tenien entre cinc i vuit vaques, però la propietària, la senyora Cirera, va decidir construir una quadra per a uns cent caps de bestiar, que només va funcionar durant un any.
Salvador Amat i Pere Canyes
Els nostres entrevistats, Salvador Amat i el seu cosí Pere Canyes, recorden que tots dos, durant la infància, havien viscut amb el seu avi en aquest edifici, juntament amb tota la família. Després, la família de Pere Canyes es va instal·lar en una altra casa propera i Salvador se’n va anar a fer el servei militar. Quan va tornar, encara va viure un temps en aquesta masia, fins que la van haver de desallotjar.
Una finca que canvia de mans
De sobte, la senyora Cirera va decidir vendre tots els seus terrenys a un banc (Banco Unión?), i va avisar la família de masovers que havien de buscar un altre lloc on viure. Aquest traspàs es va fer mitjançant una operació que tothom reconeix que es va dur a terme en bons termes.
Primer, la finca va passar a mans del banc i posteriorment va ser venuda a Sociedad Anónima Cros, que la va ocupar com a centre d’experimentació
d’adobs i conreus. Quan, cap a finals de 1980, Cros va desaparèixer, la major part d’aquests terrenys va passar a mans de la Generalitat a través de l’Incasòl. En algun moment va passar a ser propietat de l’Ajuntament (no es té clar com es va fer aquesta venda o cessió). L’actual bassa petita existent la va construir Cros fora de l’emplaçament de l’anterior.
