Les dues
esglésies
L’ermita
L’ermita de Santa Maria és una de les quatre antigues capelles que existien pels voltants i l’única que es manté en peu. Se sap que és molt antiga probablement al voltant del segle IX, però no es tenen majors referències. La notícia més antiga coneguda fins ara és de l’any 1080. Ramón Sunifret deixa en testament el terreny on està edificada la capella perquè en ell puguin ser enterrats els seus fills i familiars.
L’ermita actual sembla que es va erigir en el s. XIII. “Ja al segle XIV el nom de Malanyanes s’aplicava a la riera que passa a prop de la capella”
Ha sofert múltiples transformacions, la més important en l’hivern de 1974 a 1975, en què es va reformar. Aquesta reforma va ser promoguda per mossèn Josep Galofré, rector de la parròquia de Santa Agnès i la capella va ser de nou oberta al públic el 10 de maig de 1975.
La Parròquia de Santa Agnès
Ja apareix esmentada en una acta del 4 de juliol del 931. I en els anys de 1022 i 1025 es té la certesa que exercia les funcions de parròquia.
Ha passat per diferents tipus de jurisdicció fins al moment actual, en què pertany a la jurisdicció el bisbat de Terrassa.
L’edifici actual és d’un estil entre romànic tardà i gòtic i ha anat rebent ampliacions i reformes progressives.
El retaule
L’altar major de l’església de Santa Agnès va ser cremat per uns quants que van venir de BCN. Els veïns el van apagar força bé, així que es va cremar però no gaire.
El retaule es va cremar, sobretot en la seva part esquerra. Mossèn Mariner (1955-1963) tenia molts contactes i va promoure la seva reparació. Aquí va crear una junta i, amb donatius, van venir uns restauradors. A la rectoria vella hi havia uns tallers (tallers de Natzaret), on un senyor ensenyava als nens a fer coses amb fusta. En aquest taller van fer la restauració del retaule. Va ser cap a l’any 1955. Els restauradors usaven les eines d’aquest taller. Algunes peces del retaule són noves, com ara les torxes de la banda de dalt de tot. També la peça que aguanta a Déu amb una bola és nova. Totes les peces noves es van recobrir amb pa d’or. I llavors pintaven sobre del recobriment de pa d’or.
Celebració del 700 aniversari
Es va celebrar durant els anys 2006-2007 i es va col·locar una placa commemorativa a l’espai exterior de l’església. Placa commemorativa dissenyada pels germans Castells.
Els patrons
Els patrons de la vila són Santa Agnès (festa el 21 de gener) i Sant Bartomeu (festa el 24 d’agost). Encara que sens dubte la patrona principal és Santa Agnès. Una santa romana que va morir com a verge i màrtir. La data més probable del seu martiri és el 250 sota l’emperador Deci. El motiu del seu martiri va ser per no voler apostatar i negar-se a fer algun tipus d’ofrena als déus.
Santa Agnès (el nom es deriva del llatí agnus = anyell i que en castellà es coneix com a Inés), es converteix molt aviat en una de les heroïnes més populars del martirologi cristià. Actualment a Roma, a la universalment coneguda plaça Navona, s’erigeix l’església en honor seu.
A més de l’anyell representant el seu nom, segons la simbologia cristiana se la reconeix amb els instruments del seu martiri: un palmell per la seva virginitat i una espasa per haver estat degollada. Signes que són recollits en un dels logotips utilitzats recentment per representar el poble.