Dues
escoles
Aprendre entre canvis
Al poble hi va arribar a haver dues escoles. Una que primer va ser mixta, en els terrenys del que avui és el Centre Cívic. Després es va dividir en escola per a nois, en els terrenys que avui ocupa el Casal de Joves, i una altra per a nenes en el mateix terreny que estava la primera, i finalment de nou una sola mixta.
De la pública es tenen fotos de 1915 en la qual estan junts nens (25) i nenes (50). (Vegeu foto)
Hi ha records dels mestres i les mestres on cadascú explica la història tal com la va viure. Des d’una mestra que renyava i pegava molt, fins a un mestre que va fer negoci amb la venda de quaderns i llapis, i de mestres de molt bon record.
Durant un temps, al principi, tot era en català, però ja després no es permetia i era tot en castellà. Una de les mestres, aragonesa, renegava perquè no els entenia de res. “Vosaltres quan parleu, bordeu” (com els gossos)
Quan es sortia de l’escola, nens i nenes es dedicaven a jugar o a ajudar en les tasques de la casa i del camp.
Finalment quan va arribar el moment en què es va decidir que, per causa de la disminució d’alumnes, restés només una sola escola en la qual estiguessin tots junts, hi va haver molta tensió provocada per saber quin mestre o mestra es quedava. Es va viure malament tant si marxava l’un o l’altra. Va ser molt desagradable per a tothom i la tensió va durar temps.
Escola residència Bell-lloc
Dins els terrenys del poble de Santa Agnès, encara que una mica allunyada, existia una altra escola, privada, a la qual va assistir alguns infants del poble, però amb més restriccions tant per l’exigència en l’ingrés com per l’economia i proximitat.
Es tractava de l’Escola Residència al Castell de Bell-Lloc (on fins ara se situa la Universitat de Telefònica) que es va inaugurar el 1968. Era privada i només hi tenien accés poques persones. Aquesta escola residència molt avançada per a la seva època, creada per la Diputació de Barcelona, mitjançant l’Obra Social de la seva caixa d’estalvis, inicialment pensada per a ser casa de colònies i posteriorment dedicada a impartir ensenyament de primària, de secundària i batxillerat per a nois i noies.
Va arribar a tenir 1.200 alumnes dels quals la meitat estaven a mitja pensió i amb instal·lacions molt completes: piscina, camp de futbol, habitatges per a treballadors, hort de cultius d’hortalisses…
El 1994 tancà definitivament les portes.
L’escola provisional actual
En l’actualitat existeix una escola per a canalla de P3 a 6è instal·lada en mòduls provisionals i a l’espera de la construcció definitiva en terrenys destinats per a això.
L’activitat dels mestres, així com la de l’associació de familiars d’alumnes (AFA), fa que, malgrat la seva provisionalitat, la dinàmica que se segueix hagi convertit aquesta escola en un pilar de la cohesió i vida cultural de les famílies de la vila.
Un enllaç a la web de l’escola:
