Festes i
tradicions
Quan la festa crea poble
A un poble se’l reconeix per les seves festes. I a Santa Agnès s’han mantingut festejos al voltant dels quals el poble conserva la seva memòria i crea noves formes de convivència. És el lloc on tots es veuen, es toquen, riuen, corren, aplaudeixen, ballen, competeixen entre bromes … i sense voler-ho es fa poble i es crea la seva memòria.
Algunes que formen part de la memòria de la vila són:
✓ Festa Major (hivern i estiu)
✓ L’Aplec de l’ermita
✓ Pessebre vivent
✓ Les Caramelles
✓ Cavalcada de reis
Unes perviuen i altres deixen de celebrar-se, mentre que se n’afegeixen de noves:
✓ Dia de la Dona
✓ Sant Jordi
Festes majors
La d’hivern i la d’estiu. Una entorn de la patrona, la d’hivern, pels volts del 21 de gener, i una altra, la d’estiu, entorn de la festivitat del patró, Sant Bartomeu -el 24 d’agost-, i sobretot amb millor clima que la d’hivern.
Sobretot en la d’hivern, el programa de festes gira més al voltant de l’església i es combina amb la benedicció dels animals per la festivitat de Sant Antoni Abat, que sempre queda a prop (17 de gener).
Tots els veïns entrevistats recorden l’activitat de l’envelat, de la tómbola, del tall de troncs, les bicicletades, orquestra i ball (que a més es feien tots els diumenges a la sala del costat de l’avui restaurant de la República). I la missa que no podia faltar.
Tots participaven: grans i petits. Fins a 200 persones; i un any algú recorda que es van arribar a consumir 50 litres de rom en les festes.
L’Aplec
Festa de pelegrinatge al voltant de l’ermita de Santa Maria. Des de sempre s’ha celebrat el 2n diumenge de maig. Missa a l’ermita, ballada de sardanes, cercaviles, ball popular … Es feien al voltant de la zona de l’ermita. En algun temps se celebrava el 3r diumenge de maig, però es va canviar al 2n diumenge perquè no coincidís amb la festivitat de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès, ambdues pertanyents en aquell temps a la Roca.
El 1960 i posteriorment l’any 1975 es van arranjar el camí a l’ermita, la placeta i es va a restaurar la capella. Segons sembla, a causa de l’arranjament del camí i de l’afluència d’automòbils, va caldre reduir una mica l’afluència als festejos a la zona i repartir els esdeveniments en altres espais.
Les caramelles
Festa lligada a la celebració de la Pasqua de resurrecció i que se celebrava de primer l’anomenat dissabte de glòria i posteriorment el diumenge i dilluns de Pasqua. Un grup de cantors recorrien les masies i carrers de les poblacions al voltant de qui portava una perxa adornada de cintes de colors per aconseguir arribar als balcons i recollir així algun tipus de donatiu i amb el que es recollia, es feia un dinar conjunt.
Encara alguna d’aquestes cançons es mantenen en la tradició dels diferents llocs.
Pessebre vivent
Una tradició que en els darrers anys s’ha deixat de fer era la del pessebre vivent, que es realitzava a l’Horta de la Rectoria i en la que participaven molts nens i nenes, joves, homes i dones de totes les edats de la vila.
Amb una escenografia notable i amb diferents formats cada any i sense que faltés la foguera i el cremat per escalfar-se en les humides i fredes nits de finals de desembre.
Cavalcada de Reis
No podia faltar la cavalcada dels reis, primer amb el lliurament de les cartes i posteriorment dels regals de casa a casa.
Noves formes de celebrar
GRANS I PETITS
