Joan i
Lola Jo
Una conversa compartida entre germans que ens acosta a la memòria familiar, al pas del temps i a la vida quotidiana de Santa Agnès.
Testimonis en vídeo
Tres fragments de la conversa amb Joan i la seva família, disponibles a YouTube.
Records que formen part de Santa Agnès
Nascut el 1933, Joan és un dels homes vius de més edat del poble. El 2021, ha complert 88 anys. L’hem entrevistat amb la seva dona Assumpció, la seva germana Lola, i també ha intervingut puntualment la seva filla Assumpta.
En Joan va fer la mili a la caixa de reclutes 55 (1955)
Paleta
Va ser un dels paletes del poble, malgrat que a ell li agrada més anomenar-se “manobre” per a distingir-se dels “paletes”, que sembla que llavors tenien una categoria superior.
Viure del camp
Es vivia de la terra i criaven tres vaques, el dia mataven i munyien sovint, i a banda d’escorxar. De carn gairebé mai, no hi havia prou diners. Araven a Granollers a vendre pollastres i ous, i amb el que en treien compraven bacallà, que era més barat. Als 10 anys acompanyava sa mare a collir bolets, i ella li ensenyava com fer-ho.
Actualment
Actualment viuen a Can Marió i se’ls veu passejant molt freqüentment per tot el poble. La seva germana Lola l’acompanya durant l’entrevista.
Ella es manté encara activa, tot portant la botiga d’electrodomèstics Can Serra, i quan parlem de les botigues del poble, ens aporta informació molt valuosa.
Records de la
guerra
Els records de tots dos ens han servit per a recordar històries de les escoles, dels conreus, dels mestres i mossens que van anar passant pel poble i, sobretot, una primícia sobre l’experiència viscuda a la guerra civil.
Hi havia en Joan i tres nens més jugant al pati de l’escola, els anys de la guerra i, de sobte, varen sentir quatre detonacions seguides: pum… pum… pum… pum! i la mestra els va apressar que immediatament anessin a amagar-se a casa seva. Les quatre bombes havien caigut a la zona a esquena del Molí (avui abandonat) i, per sort no havien afectat cap veí.
Dues anècdotes més de la guerra: “Quan sonaven les sirenes per als bombardejos, es posaven un pal entre les dents, per a no rebentar si queia alguna bomba prop d’ells”
“En acabar la guerra un camió amb soldats va arribar al poble, per a repartir plàtans i llaunes de sardines als nens, amb la condició que féssin la salutació feixista”.
Més històries de la nostra gent gran
Continua descobrint les persones que han viscut i construït Santa Agnès.